“L'ascens seria una il·lusió enorme”. Joni Durán - capità del CH Palafrugell

“L’ascens seria una il·lusió enorme”. Joni Durán – capità del CH Palafrugell

Entrevista de l’Esportiu a Joni Durán, capità del CH Palafrugell

BORJA SÁNCHEZ  PALAFRUGELL

“Fa uns anys era impensable. Ara la gent ja diu que s’ha de guanyar i pujar”, diu Joni Duran

 “Un dels objectius era jugar-la. En teníem ganes”

 joni-duran-capita-ch-palafrugell-copa-princesa

És qüestió de mantenir la nostra filosofia. Com diu en Xevi: si tots remem cap al mateix lloc, arribem a bon port 

El Palafrugell va guanyar diumenge de manera brillant la copa de la Princesa per primer cop i en el segon any en la primera estatal, en la classificació de la qual ocupa un dels llocs d’ascens a l’OK Lliga. El capità de l’equip, Joni Duran (Maçanet de la Selva, 1984), valora el títol i la trajectòria de l’equip.

 

Gran victòria, objectiu complert?
Nosaltres un dels objectius que ens vam marcar al principi de temporada era jugar aquesta copa. En teníem ganes; sabent que jugàvem primer contra l’Arenys el dia abans, que no et pots preparar el partit, va ser un partit difícil i molt disputat que vam tirar endavant bé i fent el nostre joc [3-2]. I, després, la final de l’endemà amb el Sant Cugat, que és un equip més estructurat i amb un joc diferent, ens va costar molt. Es van situar davant i en cap moment ens en vam anar del partit. Vam saber estar i al final fins i tot vam patir perquè van fer el 4-5 a 30 segons. Vam aguantar la pilota i el resultat va ser bo. Ens vam endur la copa, és del que es tractava.
A més, van guanyar la final contra l’equip organitzador. Encara millor?
Va ser un cap de setmana amb molta il·lusió i l’equip tenia moltes ganes de guanyar-la. Al seu camp, a la pista de parquet, que tampoc hi estem gaire acostumats… Ens va donar una eufòria afegida fer-ho amb la seva gent, tot i que quan vam sortir i vam veure que hi havia molta gent del Palafrugell –potser la mateixa o més que d’ells– ens va sorprendre, i els donem les gràcies per venir i pels ànims, sense ells no hauria estat el mateix. Es notava l’empenta.
Ha viscut uns quants ascensos…
Sí, ja fa vuit anys que soc a Palafrugell. Estava al SHUM jugant en l’OK Lliga i vaig decidir marxar. Per no deixar l’hoquei vaig venir a Palafrugell, a primera catalana. I vaig pensar que faríem un any: aquella mateixa temporada ja vam pujar a nacional catalana. Amb aquesta lliga i com que el que m’agrada és la competició i és una bona lliga… Hi vam estar fins fa dos anys, que va pujar el Girona com a primer i nosaltres com a segon amb la plaça de l’Iruña. L’any passat a la primera estatal ens hi vam mantenir bé i aquest vam fitxar un porter i un parell de jugadors i la veritat és que estem molt bé.
La copa, un títol. L’objectiu, pujar?
Es va fer un equip per competir a dalt i el primer objectiu era disputar la copa. Després, pas a pas. Seguir el partit a partit perquè en aquesta lliga pots perdre amb qualsevol, en pugen tres però estem quatre o cinc equips amb un punt de diferència. Ara anem a Raspeig, que és l’últim però també amb pista de parquet…
El club deu viure en un núvol, no?
Està molt il·lusionat, la gent eufòrica i molt contenta. És un club petit amb molt planter, uns 100 nens: no deixa de ser un club familiar, en què pares i germans s’involucren en el que calgui. Dissabte presentarem la copa a l’ajuntament, però com que vindrà molta gent ho fem al pavelló.
L’ascens seria massa, doncs.
Seria una il·lusió enorme. Veure equips com el Barça i el Liceo, el Vic o el Reus que venen a jugar a Palafrugell… Fa uns anys era impensable, però ara la gent ja diu que s’ha de guanyar i pujar. Jo el que dic és que hem de dur sempre la granota de treball. És qüestió de mantenir la nostra filosofia: els resultats ens acompanyen i, com diu en Xevi, l’entrenador, si tots remem cap al mateix lloc arribem a bon port.

 

Fes un comentari